invitàreu

Potser volíeu: invitareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.biˈta.ɾəw/, balear /iɱ.viˈta.ɾəw/
Occidental:	/im.biˈta.ɾew/, /iɱ.viˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

invitàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de invitar.

   [Vosaltres/vós] invitàreu o vau/vàreu invitar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb invitar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] invitéssiu, invitésseu, invitàsseu, invitàssiu o invitàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·vi·tà·reu (4)
• Anagrames: interviua, interviuà