invocares
- (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de invocar.
- (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb invocar.
- Síl·labes: in·vo·ca·res (4)
- Heterograma de 9 lletres (aceinorsv)
- Anagrama: orincaves
