Català

modifica

irritares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de irritar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb irritar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ir·ri·ta·res (4)
  • Anagrama: irritar-se