iscau

Català

Verb

iscau

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb eixir.

Variants

• eixiu, isqueu, eixigueu

Miscel·lània

• Síl·labes: is·cau (2)
• Anagrames: acusi, acusí, causi, causí