• Pronúncia(i): /ˈjʊ.wɛ.nɪs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₂yuh₁en-, derivat de l'arrel *i̯eu-3-.[1]

Adjectiu

modifica

iuvenis m. f. n. ‎(genitiu iuvenis)

  1. jove

Declinació

modifica

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu iuvenis iuvenēs iuvenia
Vocatiu iuvenis iuvenēs iuvenia
Acusatiu iuvenem iuvenis iuvenēs iuvenia
Genitiu iuvenis iuvenium
Datiu iuvenī iuvenibus
Ablatiu iuvenī iuvenibus

Antònims

modifica

Variants

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.510-511