jònic
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental /ˈʒɔ.nik/, occidental /ˈd͡ʒɔ.nik/
- Rimes: -ɔnik
- Etimologia: [1] Del llatí Iōnicus, del grec antic Ἰωνικός (Iōnikós), de Ἰωνία (Iōnía, «Jònia») o Ἰώνιος (Iṓnios), de Ἴων (Íōn, «joni»), per etimologia popular de Ἴων (Íōn, «Ió») l'heroi epònim dels jonis.
- Etimologia: [2] Del llatí Iōnius, del grec antic Ἰόνιος (Iónios), per etimologia popular de Ἰώ (Iṓ, «Io») perquè es deia que havia travessat la Mar Jònica.
Adjectiu
modificajònic m. (femení jònica, plural masculí jònics, plural femení jòniques)
- Relatiu a, o de Jònia o els jonis.
- Relatiu a, o de l'ordre jònic.
Traduccions
modificaRelatiu a Jònia o als jonis
Nom
modificajònic m. (només en singular)
- Dialecte del grec antic originari de l’antiga Jònia.
Traduccions
modificaDialecte del grec antic
Adjectiu
modificajònic m. (femení jònica, plural masculí jònics, plural femení jòniques)
- Relatiu a, o de la mar Jònica.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: jò·nic (2)