jònic
Català
modifica
- Pronúncia(i): oriental /ˈʒɔ.nik/, occidental /ˈd͡ʒɔ.nik/
- Rimes: -ɔnik
- Etimologia: [1] Del llatí Iōnicus, del grec antic Ἰωνικός (Iōnikós), de Ἰωνία (Iōnía, «Jònia») o Ἰώνιος (Iṓnios), de Ἴων (Íōn, «joni»), per etimologia popular de Ἴων (Íōn, «Ió») l'heroi epònim dels jonis.
- Etimologia: [2] Del llatí Iōnius, del grec antic Ἰόνιος (Iónios), per etimologia popular de Ἰώ (Iṓ, «Io») perquè es deia que havia travessat la Mar Jònica.
Adjectiu modifica
jònic m. (femení jònica, plural masculí jònics, plural femení jòniques)
- Relatiu a, o de Jònia o els jonis.
- Relatiu a, o de l'ordre jònic.
Traduccions modifica
Relatiu a Jònia o als jonis
Nom modifica
jònic m. (només en singular)
- Dialecte del grec antic originari de l’antiga Jònia.
Traduccions modifica
Dialecte del grec antic
Adjectiu modifica
jònic m. (femení jònica, plural masculí jònics, plural femení jòniques)
- Relatiu a, o de la mar Jònica.
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: jò·nic (2)