epònim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈpɔ.nim/, occidental /eˈpɔ.nim/
• Rimes: -ɔnim
• Etimologia: Del prefix epi- i el sufix -ònim, segle XIX.

Adjectiu

epònim m. ‎(femení epònima, plural masculí epònims, plural femení epònimes)

1. Que dóna nom a un lloc, poble, ciutat, país, època, moviment literari, artístic i, en general, a qualsevol concepte o objecte.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: eponymous ^(en)

• Castellà: epónimo ^(es)

Nom

epònim m. f. ‎(plural epònims)

1. Persona real o fictícia que dóna nom a un topònim o un moviment; o la cosa que rep el nom d'una persona.

   Exemples: Alzheimer (per Alois Alzheimer); maquiavèl·lic, per Nicola Macchiavello; mahometà, per Mahoma.

Hiperònims

• deònim

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Eponym ^(de) n.
• Anglès: eponym ^(en)

• Castellà: epónimo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·pò·nim (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimnop)
• Anagrames: emponí, opinem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot