deònim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /deˈɔ.nim/
• Rimes: -ɔnim
• Etimologia: De de i el sufix -ònim, seguint el model de epònim i de l’italià deonimico o deonomastico introduït per Enzo La Stella (1982), deixeble de Bruno Migliorini (1896-1975).

Nom

deònim m. ‎(plural deònims)

1. Mot comú que prové d'un nom propi.

   Exemples: dièsel, ampere, saxòfon, buguenvíl·lia, braille, guillotina

Hipònims

• epònim

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Deonyme ^(de)
• Francès: onomastisme ^(fr)
• Italià: deonomastico ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: de·ò·nim (3)
• Heterograma de 6 lletres (deimno)
• Anagrames: domine, monedi, monedí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DECat, Optimot