jocus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈjɔ.kʊs/
• Etimologia: Del protoitàlic *jokos («dita, acudit»), del protoindoeuropeu *iok-o- («expressió, pronúncia»), de l'arrel *yek- («parlar, exclamar»).

Nom

jocus m. ‎(genitiu jocī)

1. embarbussament
2. acudit
3. passatemps, entreteniment

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	jocus	jocī
Vocatiu	joce	jocī
Acusatiu	jocum	jocōs
Genitiu	jocī	jocōrum
Datiu	jocō	jocīs
Ablatiu	jocō	jocīs