jord

Danès

• Pronúncia: joːr
• Etimologia: Del nòrdic antic jǫrð, i de l’anglès antic eorþe.

Nom

jord c.

1. Sòl, terra.

Declinació

Declinació de jord

Gènere comú	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	jord	jorden	jorde	jordene
Genitiu	jords	jordens	jordes	jordenes

Derivats

• jordbund

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada jord al Ordbog over det danske Sprog

Suec

• Pronúncia: /ju:ɖ/
• Etimologia: Del suec antic iorþ, del norrè jǫrð. Primera atestació segle XI en forma de runa iarþ. Cognat amb el danès i noruec jord, islandès jǫrð. Compareu amb el gòtic aírþa, saxó antic ertha, neerlandès aarde, alt alemany antic erda (alemany Erde) i anglès antic eorð (anglès earth). L'arrel germànica *erþō està relacionada amb el grec antic έρα ‎(éra) i l'irlandès antic ert.

Nom

jord c. ‎(plural indefinit jordar, plural definit jordarna)

1. terra, sòl
2. terra, territori
3. món

   Jordens bana runt solen ― La trajectòria de la terra al voltant del sol

Expressions

• jorden — la Terra
• falla i god jord — (una proposta, iniciativa) tenir bona acollida
• vilja sjunka genom jorden — voler fondre's (de vergonya)
• stå med båda benen/fötterna på jorden — tocar de peus a terra

Sinònims

• värld

Antònims

• himmel

Derivats

• jorda

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada jord al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada jord al Svensk ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada jord al Svenska Akademiens ordbok.