jou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒow/^ⓘ, /ˈʒɔw/, occidental /ˈd͡ʒɔw/, /ˈd͡ʒow/
• Rimes: -ow
• Etimologia: Del llatí iugum, segle XIV.

Nom

jou m. ‎(plural jous)

1. (agricultura) Aparell de fusta o de ferro que s'utilitza per unir en paral·lel dos animals de tir a un carro o a un aladre, amb certa curvatura on encaixa el llom de l'animal.
2. (històric) A l'època de l'imperi romà, llança col·locada horitzontalment sobre dues altres llances verticals sota les quals es feia desfilar els adversaris vençuts.
3. (geografia) Coll o pas entre dues muntanyes.
4. (litúrgia) Peça de roba o vel que es col·loca sobre els cònjuges durant la missa de noces.
5. (nàutica) Peça de fusta que reforça la popa per la part interior del buc.
6. (figurat) Allò que genera sotmetiment o submissió, o que priva de llibertat, sigui persona o circumstància.

Derivats

• ajovar, enjovar

Traduccions

Aparell per unir animals

• Alemany: Joch ^(de) m.
• Anglès: yoke ^(en)
• Castellà: yugo ^(es) m.
• Eslovac: jarmo ^(sk) n.
• Esperanto: jugo ^(eo)
• Estonià: ike ^(et)
• Feroès: ok ^(fo) n.
• Francès: joug ^(fr) m.
• Friülà: jôf ^(fur)
• Gallec: xugo ^(gl) m.
• Grec: ζυγόν ^(el) n. ‎(zigon)
• Islandès: ok ^(is) n.
• Italià: giogo ^(it) m.
• Kurd: nîr ^(ku)
• Llatí: iugum ^(la)
• Neerlandès: juk ^(nl) n.
• Occità: jos ^(oc) m.
• Polonès: jarzmo ^(pl) n.
• Portuguès: jugo ^(pt) m.
• Romanès: jug ^(ro)
• Rus: ярмо́ ^(ru) n. ‎(iarmó)
• Sànscrit: युग ^(sa) n.
• Sard: giuale ^(sc), giuabi ^(sc)
• Sicilià: giugu ^(scn) m., jugu ^(scn) m.
• Suec: ok ^(sv) n.
• Txec: jařmo ^(cs) n.
• Ucraïnès: ярмо́ ^(uk) n. ‎(iarmò)
• Xinès: 軛 ^(zh) ‎(轭, è)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: ujo

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Atles Lingüístic del Domini Català