limítrof

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɫiˈmi.tɾuf/
	balear /ɫiˈmi.tɾof/, /ɫiˈmi.tɾuf/
Occidental:	/ɫiˈmi.tɾof/

• Etimologia: Del llatí limitrŏphus ‎(«terreny donat als soldats de frontera per a llur subsistència»), format per un terme llatí limes ‎(«límit») i un altre grec τρόπαιον ‎(trópaion, «premi»).

Adjectiu

limítrof m. ‎(femení limítrofa, plural masculí limítrofs, plural femení limítrofes)

1. Territori situat tocant al límit o en la frontera d'un altre.

   «Quan una o diverses províncies limítrofes puguin ésser definides com una regió per llurs característiques geogràfiques i històriques , podran constituir una entitat autònoma per a les finalitats administratives o polítiques.» (Manuel Gerpe Landín, L'Estatut d'autonomia de Catalunya i l'estat integral, 1977)

Variants

• (arcaismes) limítrofe inv.

Sinònims

• confinant, fronterer, confrontant, veí, contigu

Traduccions

Traduccions

• Anglès: bordering ^(en)
• Castellà: limítrofe ^(es) inv.
• Francès: limitrophe ^(fr)
• Llatí: finitimus ^(la)
• Portuguès: limítrofe ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: li·mí·trof (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.