• Pronúncia(i): /ˈlɪŋɡw.a/
  • Etimologia: De la forma més antiga dingua, del protoitàlic *denɣwā, del protoindoeuropeu *dn̥ǵʰwéh₂s. Cognat amb l'equivalent germànic com ara alemany Zunge, anglès tongue o suec tunga.

lingua f. ‎(genitiu linguae)

  1. (Terminologia Anatomica) llengua

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu lingua linguae
Vocatiu lingua linguae
Acusatiu linguam linguās
Genitiu linguae linguārum
Datiu linguae linguīs
Ablatiu linguā linguīs


Vegeu també

modifica
  • lingua. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].