linquo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɪŋ.kwoː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *leykʷ- («anar-se'n»).

Verb

linquō ‎(1a present^?), linquis ‎(2a present), linquere ‎(infinitiu), liquī ‎(perfet), lictum ‎(supí)

1. abandonar, renegar
2. cessar

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.669-670