llòbrec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈʎɔ.βɾək/ⓘ
	balear /ˈʎɔ.bɾek/, /ˈʎɔ.bɾək/
Occidental:	/ˈʎɔ.bɾek/

• Etimologia: Del castellà lóbrego ‎(«fosc, relacionat amb la mort»), del llatí lubrĭcus ‎(«relliscós»), segle XIX.

Adjectiu

llòbrec m. ‎(femení llòbrega, plural masculí llòbrecs, plural femení llòbregues)

1. (castellanisme) Fosc, poc acollidor, tenebrós (especialment un lloc).

Relacionats

• lúgubre

Traduccions

Traduccions

• Anglès: dingy ^(en), gloomy ^(en), dingy ^(en), lugubrious ^(en)
• Castellà: lóbrego ^(es)
• Francès: lugubre ^(fr)
• Italià: lugubre ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: llò·brec (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot