llec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʎek/
• Rimes: -ek
• Etimologia: Del llatí lāicus, del grec antic λαϊκός ‎(laïkós, «del poble»), segle XIV. Doblet de laic.

Nom

llec m. ‎(plural llecs)

1. Col·laborador de monestirs i esglésies que no ha fet els vots.

Adjectiu

llec m. ‎(femení llega, plural masculí llecs, plural femení llegues)

1. Persona no entesa en un tema o sense estudis que l'avalin.

Sinònims

• laic, secular

Traduccions

Traduccions

• Anglès: layman ^(en)
• Castellà: lego ^(es)

• Francès: laïc ^(fr)
• Italià: profano ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot