Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈʎek/
  • Rimes: -ek
  • Etimologia: Del llatí lāicus, del grec antic λαϊκός ‎(laïkós, «del poble»), segle XIV. Doblet de laic.

NomModifica

llec m. ‎(plural llecs)

  1. Col·laborador de monestirs i esglésies que no ha fet els vots.

AdjectiuModifica

llec m. ‎(femení llega, plural masculí llecs, plural femení llegues)

  1. Persona no entesa en un tema o sense estudis que l'avalin.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica