lliurepensador

Català

Oriental:	/ˌʎiw.ɾə.pən.səˈðo/
Occidental:	nord-occidental /ˌʎiw.ɾe.pen.saˈðo/, valencià /ˌʎiw.ɾe.pen.saˈðoɾ/

lliurepensador m. ‎(femení lliurepensadora, plural masculí lliurepensadors, plural femení lliurepensadores)

(també substantivat) Persona que pensa per sí mateixa, sense ajustar-se a cap corrent filosòfic ni segueix la tendència marcada per cap líder polític.
«Les actituds més vehements les adoptaren els ultraconservadors que concentraren el seus atacs en la persona d'Almirall, vist i, fins i tot, denunciat per ésser un «perillós» demòcrata, un lliurepensador i un «amic dels maçons».» (Ferran Archilés Cardona, Europa, Espanya, País Valencià: Nacionalisme i democràcia: passat i futur, 2011)

«Fenomens del poble, tradicional l'un, lliurepensador l'altre; de dreta monàrquica, més o menys, un, d'esquerra l'altre.» (1898, Entre la crisi d'identitat i la modernització: actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, 20-24 d'abril de 1998, 2000)