llogater

Català

Oriental:	central /ʎu.ɣəˈte/
	balear /ʎo.ɣəˈte/, /ʎu.ɣəˈte/
Occidental:	nord-occidental /ʎo.ɣaˈte/, valencià /ʎo.ɣaˈteɾ/

Rimes: -e(ɾ)
Etimologia: Del català antic llogader i l'infix -at- per analogia amb altres mots en -ater, de llogar i el sufix -er, segle XV.

llogater m. ‎(plural llogaters, femení llogatera)

Persona que viu en un habitatge que no és propietat seva i paga una quota pel seu ús.