llogater

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎu.ɣəˈte/
	balear /ʎo.ɣəˈte/, /ʎu.ɣəˈte/
Occidental:	nord-occidental /ʎo.ɣaˈte/, valencià /ʎo.ɣaˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De llogar, l'infix -at- i el sufix -er, segle XIV.

Nom

llogater m. ‎(plural llogaters, femení llogatera)

1. Persona que viu en un habitatge que no és propietat seva i paga una quota pel seu ús.

Sinònims

• inquilí

Traduccions

Traduccions

• Anglès: renter ^(en)
• Castellà: inquilino ^(es)
• Francès: locataire ^(fr)
• Italià: inquilino ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: llo·ga·ter (3)
• Anagrames: llagoter, llogaret, rellogat, tragello

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot