lluç

Potser volíeu: Lluc, Lluç

Català

Un lluç

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʎus/
• Rimes: -us
• Etimologia: Del llatí lūcius, segle XIV. Doblet del cultisme luci.

Nom

lluç m. ‎(plural lluços)

1. Peix de la família dels merlúccids, de color gris amb tons argentats, boca grossa, dents d’agulla i de carn apreciada (Merluccius merluccius)
2. Persona no espavilada.

Sinònims

• (Merluccius merluccius) lluç de l'art, lluç de mar, lluç de palangre, lluç de palangre, llucet, llucetó, llucetó, pescada, pigota
  • (arcaismes, localismes) lluçet, llus, llusset, llussos, lluz, merluça, merlusa

Derivats

• lluça f., llucet

Compostos i expressions

• lluç de mar
• lluç de riu

Traduccions

Merluccius merluccius

• Anglès: European hake ^(en), hake ^(en)
• Asturià: merluza ^(ast), pescada ^(ast)
• Basc: legatz ^(eu)
• Búlgar: хек ^(bg) m. ‎(khek)
• Castellà: merluza ^(es), merluza europea ^(es), pescadilla ^(es)
• Danès: kulmule ^(da) c.
• Francès: merlu blanc ^(fr), merlu commun ^(fr), merlu d'Europe ^(fr)
• Friülà: merluc ^(fur) m.
• Gallec: pescada ^(gl) f.
• Gal·lès: cegddu ^(cy) m. f.
• Irlandès: colmóir ^(ga) m.
• Italià: nasello ^(it) m.
• Neerlandès: heek ^(nl)
• Noruec: lysing ^(no) m.
• Occità: merluç ^(oc), merlan ^(oc)
• Polonès: morszczuk ^(pl) m.
• Romanès: merluciu ^(ro) m.
• Rus: хек ^(ru) m. ‎(khek)
• Tagal: merlusa ^(tl)

Persona no espavilada

• Francès: andouille ^(fr)
• Occità: nèci ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• lluç. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.