lluernera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʎu.ərˈne.ɾə/, occidental /ʎu.eɾˈne.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: Mot fantasma per lluerna atribuït al Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium de Pere Torra de 1653 que no apareixia en la primera edició i que es va anar difonent a diversos diccionaris posteriors.

Nom

lluernera f. ‎(plural lluerneres)

1. lluerna roja

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·er·ne·ra (4)
• Anagrama: enrullaré

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Termcat
• Joan Veny, «Transfusió i adaptació d’ictònims en el Dictionarum de Pere Torra (segle XVII)», a Homenatge a Josep M. de Casacuberta, Abadia de Montserrat, 1980, ISBN 9788472024106