lluitares

Català

Verb

lluitares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de lluitar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb lluitar.

Miscel·lània

• Síl·labes: llui·ta·res (3)
• Anagrames: llistareu, llistàreu