lluiteguessen

Català

Verb

lluiteguessen

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb lluitar.

Miscel·lània

• Síl·labes: llui·te·gues·sen (4)
• Anagrama: lluentegéssiu