• Pronúncia(i): /ˈlɔŋ.ɡʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *dl̥h₁gʰós, forma de l'arrel *del, («lluny»).[1]

Adjectiu

modifica

longus m., longa f., longum n. ‎(comparatiu longior, superlatiu longissimus)

  1. llunyà
    Longior fui quam vellem.
    Vaig anar més lluny del que hagués volgut.
  2. tediós
  3. extens, llarg
    Longa aetas.
    Una vida llarga.

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu longus longa longum longī longae longa
Vocatiu longe longa longum longī longae longa
Acusatiu longum longam longum longōs longās longa
Genitiu longī longae longī longōrum longārum longōrum
Datiu longō longae longō longīs
Ablatiu longō longā longō longīs

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.196-197