lucus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈluː.kʊs/
• Etimologia: Del llatí arcaic loucos («clariana en un bosc») , procedent de l’indoeuropeu lówkos, derivat de l'arrel protoindoeuropea lewk- («lluminós, brillant»). Té cognats en llatí lūceo ‎(«brillar»), en la llengua protogermànica lauhaz («netejar») i en sànscrit लोक ‎(loka, «espai lliure d'obstacles»).

Nom

lūcus m. ‎(genitiu lūcī)

1. bosc sagrat

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	lūcus	lūcī
Vocatiu	lūce	lūcī
Acusatiu	lūcum	lūcōs
Genitiu	lūcī	lūcōrum
Datiu	lūcō	lūcīs
Ablatiu	lūcō	lūcīs

Descendents

• Català: Lluc
• Italià: luco, Lugano
• Gallec: Lugo

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia