màgic

Potser volíeu: magic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈma.ʒik/
Occidental:	nord-occidental /ˈma.ʒik/, valencià /ˈma.d͡ʒik/

• Etimologia: Del llatí magĭcus, segle XIV.

Adjectiu

màgic m. ‎(femení màgica, plural masculí màgics, plural femení màgiques)

1. Relatiu o pertanyent a la màgia o al mag.
2. Que té uns efectes especialment meravellosos.

   Te'n recordes, d'aquell futbolista, el seu toc de pilota era màgic.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: magisch ^(de), zauberisch ^(de)
• Anglès: magical ^(en)
• Àrab: سِحري ^(ar)
• Búlgar: магически ^(bg) ‎(maguitxeski)
• Castellà: mágico ^(es) m.
• Danès: magisk ^(da), troldsk ^(da)
• Eslovac: čarovný ^(sk), kúzlený ^(sk)
• Eslovè: čaroben ^(sl), magičen ^(sl)
• Finès: maaginen ^(fi)
• Francès: magique ^(fr)
• Friülà: magic ^(fur)
• Grec: μαγικός ^(el) ‎(magikós)
• Grec antic: μαγικός ^(grc) ‎(magikós)
• Hongarès: bűvös ^(hu)
• Irlandès: rúnda ^(ga)
• Italià: magico ^(it)
• Letó: maģisks ^(lv)
• Llatí: magicus ^(la)
• Neerlandès: magisch ^(nl)
• Occità: magic ^(oc)
• Polonès: magiczny ^(pl)
• Portuguès: mágico ^(pt)
• Romanès: magic ^(ro)
• Rus: волше́бный ^(ru) ‎(volxebni), маги́ческий ^(ru) ‎(maguítxeski)
• Suec: magisk ^(sv)
• Turc: büyü ^(tr)
• Txec: magický ^(cs)
• Xinès: 有魔力 ^(zh) ‎(yǒumólì)

Miscel·lània

• Síl·labes: mà·gic (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB