macilentus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ma.kɪˈlɛn.tʊs/
• Etimologia: De maciēs.

Adjectiu

macilentus m., macilenta f., macilentum n.

1. demacrat, esquifit

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	macilentus	macilenta	macilentum		macilentī	macilentae	macilenta
Vocatiu	macilente	macilenta	macilentum		macilentī	macilentae	macilenta
Acusatiu	macilentum	macilentam	macilentum		macilentōs	macilentās	macilenta
Genitiu	macilentī	macilentae	macilentī		macilentōrum	macilentārum	macilentōrum
Datiu	macilentō	macilentae	macilentō		macilentīs
Ablatiu	macilentō	macilentā	macilentō		macilentīs

Antònims

• corpulentus