malaguanyat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˌma.ɫə.ɣwəˈɲat/, occidental /ˌma.ɫa.ɣwaˈɲat/
• Rimes: -at
• Etimologia: De mala i guanyada, de mal ‎(«malament») usat adverbialment per reducció en construccions modals com terra/fama mala guanyada, segle XIX.

Adjectiu

malaguanyat m. ‎(femení malaguanyada, plural masculí malaguanyats, plural femení malaguanyades)

1. No aprofitat, no reeixit.

   «Com és d'inhòspita l'existència, la vida dubtosa que ha portat fins aleshores i l'amargor d'adonar-se tant dels errors comesos com del temps malaguanyat.» (Quim Monzó, Guadalajara, 1996)

2. Mort o perdut prematurament quan prometia tenir molt de valor i de mèrit.

   «Ara més, d'ençà de la mort d'en Francesc, malaguanyat, tot just seixanta-nou anys, podia haver donat molta guerra tal com era ell.» (Jaume Cabré, La teranyina, 1984)

Sinònims

• desaprofitat, fallit, malreeixit

Traduccions

Traduccions

• Anglès: wasted ^(en), ill-fated ^(en)
• Castellà: malogrado ^(es)
• Francès: malheureux ^(fr)
• Italià: sprecato ^(it)

Interjecció

malaguanyat

1. Expressió de lamentació per una pèrdua.

   «Es morí per tal que tots diguéssim: —Malaguanyat!» (Josep M. López-Picó, Lleures barcelonins, 1922)

Sinònims

• quina llàstima

Verb

malaguanyat

1. Participi masculí singular del verb malaguanyar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mal·a·gua·nyat (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB