Català
modifica

Oriental:  central /ˌmaɫ.durˈmi/
balear /ˌmaɫ.doɾˈmi/, /ˌmaɫ.durˈmi/
Occidental:  nord-occidental /ˌmaɫ.dorˈmi/, valencià /ˌmaɫ.doɾˈmiɾ/

Verb modifica

maldormir intr.

  1. Dormir malament.
    «Havien passat la nit amb ell, maldormint per les cadires i els sofàs.» (Narcís Oller, La febre d'or, 1890)
    «Violència és fer culpables als de baix dels errors dels de dalt. Violència és maldormir al carrer quan hi ha pisos buits. Violència és privatitzar lo públic.» (Roger Fe, [tuit], oct. 2019)
    «Passejava de nit, a l'últim sense ni un cèntim mal dormia pels bancs de les estacions, pels bancs dels carrers, fins que naixia el gris de la matinada.» (Mercè Rodoreda, Quanta, quanta guerra..., Club Editor, Barcelona, 1980)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: maldormo, maldorm, maldormim
Vocal rizotònica: /ɔ/

Notes modifica

El fet que en algunes fonts hi digui mal dormir en lloc de maldormir es deu a una falta ortogràfica: el prefix mal- s'ha d'unir al mot dormir i, com es pot corroborar en el cas de Rodoreda, no ocorre només a zones catalanòfones on s'empri l'adverbi mal avantposat als mots amb el significat de malament.

Derivats modifica

Traduccions modifica

Nom modifica

maldormir m.

  1. Acte o efecte de dormir malament.
    «Quan ja segurament es despertava del maldormir de la nit i es passava els dits per les parpelles i per la cara tota plena de sutja de tren de carbó.» (Joan F. Mira, El desig dels dies, pàg. 281, 1981)

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: mal·dor·mir (3)

Vegeu també modifica