mandíbula

Potser volíeu: mandibula

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mənˈdi.βu.ɫə/, occidental /manˈdi.bu.ɫa/
Etimologia: Del llatí mandibula, derivat de mandere ‎(«mastegar»).

Nom

mandíbula f. ‎(plural mandíbules)

Part dura del voltant de la boca que tenen alguns animals i que serveix per mastegar, trinxar o deglutir l'aliment.

Sinònims

maxil·la.

Traduccions

Afrikaans: kaak ^(af)
Albanès: nofull ^(sq) f.
Alemany: Kiefer ^(de) m.
Anglès: jaw ^(en)
Àrab: فَكّ‎ ^(ar) m.
Armeni: ծնոտ ^(hy) ‎(tsnot)
Àzeri: çənə ^(az)
Belarús: скі́віца ^(be) f. ‎(skívitsa)
Bengalí: চোয়াল ^(bn)
Búlgar: че́люст ^(bg) f. ‎(txèliust)
Castellà: mandíbula ^(es) f.
Coreà: 턱 ^(ko) ‎(teok)
Danès: kæbe ^(da) c.
Eslovac: čeľusť ^(sk) f.
Eslovè: čeljust ^(sl) f.
Esperanto: makzelo ^(eo)
Estonià: lõug ^(et)
Feroès: kjálkabein ^(fo) n.
Finès: leukaluu ^(fi)
Francès: mâchoire ^(fr) f.
Frisó occidental: kaak ^(fy)
Friülà: massele ^(fur) f.
Gallec: caixal ^(gl) m., queixada ^(gl) f., marmelo ^(gl) m.
Georgià: ყბა ^(ka) ‎(kba)
Grec: σαγόνι ^(el) n. ‎(sagoni)
Guaraní: tañykã ^(gn)
Hebreu: לֶסֶת‎ ^(he) f.
Hindi: जबड़ा ^(hi) m.
Hongarès: állkapocs ^(hu)
Indonesi: rahang ^(id)
Irlandès: giall ^(ga) m.
Islandès: kjálki ^(is) m.
Italià: mascella ^(it) f., mandibola ^(it) f.
Japonès: 顎 ^(ja)
Kazakh: жақ ^(kk) ‎(jaq/jakh)
Kirguís: жаак ^(ky) ‎(djaak)
Letó: žoklis ^(lv) m.
Lituà: žandikaulis ^(lt) m.
Llatí: maxilla ^(la) f.
Macedoni: вилица ^(mk) f.
Maltès: xedaq ^(mt)
Neerlandès: kaak ^(nl) f.
Noruec: kjeve ^(no)
Occità: maissa ^(oc) f., mandibula ^(oc) f.
Osseta: ӕфсӕр ^(os)
Polonès: żuchwa ^(pl) f.
Portuguès: mandíbula ^(pt) f.
Romanès: mandibulă ^(ro) f.
Rus: че́люсть ^(ru) f. ‎(txéliust)
Sard: massidda ^(sc) f.
Serbocroat: вилица ^(sh), vilica ^(sh) f.
Sicilià: mascidda ^(scn) f.
Suec: häke ^(sv) c.
Tadjik: ҷоғ ^(tg)
Tagal: panga ^(tl)
Tai: คาง ^(th)
Turc: çene ^(tr)
Txec: čelist ^(cs) f.
Urdú: جبڑا‎ ^(ur) m.
Uzbek: jag' ^(uz)
Vènet: masela ^(vec) f.
Vietnamita: hàm ^(vi)
Volapük: maxül ^(vo)
Xinès: 顎 ^(zh) ‎(颚, è)

Miscel·lània

Síl·labes: man·dí·bu·la (4)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \manˈdi.βu.la\, meridional \maŋˈdi.βu.la\

Americà: alt /manˈdi.bu.la/, baix \maŋˈdi.βu.la\, austral \manˈdi.βu.la\

Rimes: -ibula
Etimologia: Del llatí mandibŭla.

Nom

mandíbula f. ‎(plural mandíbulas)

mandíbula

Sinònims

maxilar

Derivats

mandibular

Miscel·lània

Síl·labes: man·dí·bu·la (4)
Anagrama: albuminad

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mandíbula