mandrositat

Català

Oriental:	central /mən.dɾu.ziˈtat/
	balear /mən.dɾo.ziˈtat/, /mən.dɾu.ziˈtat/
Occidental:	/man.dɾo.ziˈtat/

mandrositat f. ‎(plural mandrositats)

(rar) mandra
«Ma mare tenia fred, i en lloc de pujar al pis de dalt (quatre escales de no res) a buscar un jersei o algo, ve a la meva habitació a demanar-me la sudadera del Heisenberg. Ja sé d'on he tret la mandrositat.» (Posmalon (@Alexifkafevar75), Tuit, juny 2020)

«Era una rara situació i jo no sabia què fer-hi; no gosava ni llegir ni jugar. Em trobava molt més aïllat que si estigués sol. Però Jaume odiava la mandrositat. Organitzava visites d’inspecció als camps i ens feia anar-hi tots: «és sa» (deia). Era un entusiasta de caceres i de pescar i això ho volia recomanar a tothom.» (Rafael Ventura Melià, Àmbit perdurable, pàg. 93, 1981)