manetes

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /məˈnɛ.təs/
	balear /məˈnə.təs/, /məˈnɛ.təs/
Occidental:	/maˈne.tes/

• Rimes: -ɛtes
• Etimologia: De mà i el sufix -eta.

Nom

manetes m. f. ‎(plural invariable)

1. Aquell que té gran habilitat en fer o arreglar coses.

Traduccions

Qui té gran habilitat

• Castellà: manitas ^(es)

Nom

manetes f. pl.

1. forma plural de maneta

Adjectiu

manetes inv. ‎(plural manetes)

1. Que té gran habilitat en fer o arreglar coses.

Sinònims

1. destre, hàbil, manyós

Antònims

1. sapastre, maldestre, malfeiner, bunyoler, sabater

Traduccions

Que té gran habilitat

• Castellà: manitas ^(es), mañoso ^(es), hábil ^(es), habilidoso ^(es), habiloso ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ne·tes (3)
• Anagrames: esmenta, esmentà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC