manil

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈniɫ/, occidental /maˈniɫ/
Rimes: -il
Etimologia: Del català antic mandil, de l'àrab مَنْدِيل ‎(mandīl, «turbà, mocador»), del grec bizantí μανδίλιον ‎(mandílion), del grec antic μανδήλη ‎(mandḗlē, «drap, tovalla, tovallola»), del llatí mantēle ‎(«tovalló»), segle XIII.

manil m. ‎(plural manils)