mant

Català

Rimes: -ant
Etimologia: Del francès o provençal mant, amb el mateix significat, probablement resultat de l'encreuament dels termes llatins tantum ‎(«tants») i magnum ‎(«gran»).

mant m. ‎(femení manta, plural masculí mants, plural femení mantes)

(sovint en singular amb sentit de plural) En gran quantitat.
«Manta amplària té Castella! / Sota els corbs no ho sembla pas.» (El deixondir-se a Castella, Joan-Salvat Papasseit)