marcírem

Potser volíeu: marcirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mərˈsi.ɾəm/, occidental /maɾˈsi.ɾem/
• Rimes: -iɾem

Verb

marcírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de marcir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb marcir.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·cí·rem (3)
• Anagrama: emmarcir