marcíveu

Català

Verb

marcíveu

1. (alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de marcir.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·cí·veu (3)
• Heterograma de 8 lletres (aceimruv)
• Anagrames: caurívem, cruiàvem, ucarívem