marculus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmar.kʊ.lʊs/
• Etimologia: De marcus i el sufix -ulus.

Nom

marculus m. ‎(genitiu marculī)

2a declinació -us, -ī
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	marculus	marculī
Vocatiu	marcule	marculī
Acusatiu	marculum	marculōs
Genitiu	marculī	marculōrum
Datiu	marculō	marculīs
Ablatiu	marculō	marculīs

1. martellet

Vegeu també

• Félix Gaffiot, Dictionnaire latin français, ed.Hachette, 1934, p.949