maricó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ɾiˈko/, occidental /ma.ɾiˈko/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del castellà maricón, segle XX.

Adjectiu

maricó m. ‎(femení maricona, plural masculí maricons, plural femení maricones)

1. (castellanisme, LGBTI, vulgarisme, despectiu) marieta, bardaix
2. (castellanisme, despectiu) efeminat, feble, covard

Traduccions

    marieta — vegeu marieta

Sinònims

• marica (castellanisme), maricon (castellanisme)

Derivats

• mariconarro (augmentatiu)

Nom

maricó m. ‎(plural maricons)

1. (castellanisme, LGBTI, vulgarisme, despectiu) marieta, bardaix
2. (castellanisme, despectiu) efeminat, feble, covard
3. (castellanisme, despectiu, per extensió) Emprat com a insult.

Traduccions

    marieta — vegeu marieta

Sinònims

• (marieta, efeminat) marica (castellanisme), maricon (castellanisme)
• (insult) maricó de platja, idiota, imbècil, gilipollas (castellanisme)

Derivats

• (marieta, efeminat) mariconarro (augmentatiu), mariconada

Compostos i expressions

• maricó de platja

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·có (3)
• Heterograma de 6 lletres (acimor)
• Anagrames: acromi, romaic

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB, ésAdir