maridàreu

Potser volíeu: maridareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ɾiˈða.ɾəw/, occidental /ma.ɾiˈða.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

maridàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de maridar.

   [Vosaltres/vós] maridàreu o vau/vàreu maridar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb maridar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] maridéssiu, maridésseu, maridàsseu, maridàssiu o maridàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·dà·reu (4)
• Anagrames: admirareu, admiràreu