• Pronúncia(i): /ˈmar.mɔr/
  • Etimologia: Del grec antic μάρμαρος ‎(mármaros), derivat de l'arrel indoeuropea *mer- («copejar, amassar»).

marmor n. ‎(genitiu marmoris)

  1. marbre
    Ex.:templum de marmore ponam (traducció:«temple fet de marbre»)

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu marmor marmora
Vocatiu marmor marmora
Acusatiu marmor marmora
Genitiu marmoris marmorum
Datiu marmorī marmoribus
Ablatiu marmore marmoribus


Derivats

modifica