maruà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ɾuˈa/, occidental /ma.ɾuˈa/
• Rimes: -a

Nom

maruà m. ‎(plural maruans)

1. (valencià) Estora que els llauradors utilitzaven com a estovalles.
2. (valencià) Estorí rodó d'espart on es posen els peus.
3. (valencià) Ventador per a avivar el foc.
4. (valencià) Siti fet d'espart.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ru·à (3)
• Anagrames: amura, amurà, armau, maura, maurà

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB