meditor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛ.dɪ.tɔr/
• Etimologia: Els lingüistes Lewis i Short el relacionen amb el sànscrit madha («saviesa») i amb els termes en grec antic μάθος ‎(máthos), μανθάνω ‎(manthánō), μῆδος ‎(mêdos, «pensament»). Pokorny el relaciona amb l'arrel indoeuropea *med- («mesurar») que també va donar el terme modus.

Verb

meditor ‎(1a present^?), meditāris ‎(2a present), meditārī ‎(infinitiu), meditātus sum ‎(supí)

1. meditar, pensar, reflexionar

   Quae meditare, quaeso, dies et noctes

   Medita-ho, t'ho prego, nit i dia.

2. maquinar, ordir, idear

   Tu ut ullam fugam meditere, tu ut ullum exilium cogites?

   Tu, que ordeixes una fuga, tu que somies amb un exili?

3. practicar, treballar, esforçar-se

   In primis meditemur illud, ut haec patientia dolorum in omni genere se aequabilem praebeat.

   Abans que res, treballem perquè aquesta paciència en el patiment sigui igual en tots els casos.

Derivats

commeditor meditābundus meditāmen meditāmentum meditātē

meditātiō meditātus meditātīvus meditātor praemeditor