mirabilis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /miːˈraː.bɪ.lɪs/
• Etimologia: Derivat de mirari.

Adjectiu

mīrābilis m., f., mīrābile n. ‎(comparatiu mīrābilior, superlatiu mīrābilissimus)

1. meravellós

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	mīrābilis	mīrābile		mīrābilēs	mīrābilia
Vocatiu	mīrābilis	mīrābile		mīrābilēs	mīrābilia
Acusatiu	mīrābilem	mīrābile		mīrābilēs	mīrābilia
Genitiu	mīrābilis			mīrābilium
Datiu	mīrābilī			mīrābilibus
Ablatiu	mīrābilī			mīrābilibus