• Pronúncia(i): /mɪˈrɪ.fɪ.kʊs/
  • Etimologia: De mīrus i el sufix -ficus.

Adjectiu

modifica

mīrificus m., mīrifica f., mīrificum n.

  1. mirífic

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu mīrificus mīrifica mīrificum mīrificī mīrificae mīrifica
Vocatiu mīrifice mīrifica mīrificum mīrificī mīrificae mīrifica
Acusatiu mīrificum mīrificam mīrificum mīrificōs mīrificās mīrifica
Genitiu mīrificī mīrificae mīrificī mīrificōrum mīrificārum mīrificōrum
Datiu mīrificō mīrificae mīrificō mīrificīs
Ablatiu mīrificō mīrificā mīrificō mīrificīs

Descendents

modifica

Vegeu també

modifica
  • Mayer i Olivé (director), Marc. «M». A: Diccionari Il·lustrat Llatí-Català Català-Llatí, 2a. Barcelona: Larousse i Vox, 2017, 307. ISBN 978-84-9974-234-2.