mirveu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mirˈbɛw/
	balear /miɾˈvəw/, /mirˈvɛw/
Occidental:	nord-occidental /mirˈβew/
	valencià /miɾˈvew/, /miɾˈβew/

• Rimes: -ɛw

Verb

mirveu

1. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de mirvar
2. segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb mirvar
3. segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb mirvar

Miscel·lània

• Síl·labes: mir·veu (2)
• Heterograma de 6 lletres (eimruv)
• Anagrama: viurem