Etimologia: Del català anticmonge per assimilació vocàlica, del llatí vulgar *monicu(m), del clàssic monachus, del grec anticμοναχός(monakhós, «solitari»), segle XII.
En algunes religions, especialment en el catolicisme, clergue de categoria inferior a la de sacerdot, que busca viure la seva fe aïllat del món social.
