monocord

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.nuˈkɔrt/
	balear /mo.noˈkɔɾt/, /mu.nuˈkɔrt/
Occidental:	/mo.noˈkɔɾt/

• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: Del llatí tardà monochordon, del grec antic μονόχορδον ‎(monókhordon, «instrument d'una corda»).

Nom

monocord m. ‎(plural monocords)

1. Instrument cordòfon antic, d'una sola corda, usat per a demostrar les relacions acústiques entre els intervals sonors.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: monochord ^(en)
• Castellà: monocordio ^(es)
• Francès: monocorde ^(fr)
• Italià: monocordo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·no·cord (3)

Vegeu també

• monocord. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.