monoftongàrem

Potser volíeu: monoftongarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.nuf.tuŋˈɡa.ɾəm/
	balear /mo.nof.toŋˈɡa.ɾəm/, /mu.nuf.tuŋˈɡa.ɾəm/
Occidental:	/mo.nof.toŋˈɡa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

monoftongàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de monoftongar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb monoftongar.