monologàrem

Potser volíeu: monologarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.nu.ɫuˈɣa.ɾəm/
	balear /mo.no.ɫoˈɣa.ɾəm/, /mu.nu.ɫuˈɣa.ɾəm/
Occidental:	/mo.no.ɫoˈɣa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

monologàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de monologar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb monologar.