morfir-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /murˈfir.sə/
	balear /moɾˈfiɾ.sə/, /mur.firˈsə/
Occidental:	/moɾˈfiɾ.se/

• Rimes: -iɾse
• Etimologia: Incerta, aparentment relacionat amb el francès antic morfir ‎(«pansir») i l’italià morfire ‎(«menjar»), potser d’un gòtic *murfen ‎(«rossegar»).

Verb

morfir-se pron.

1. Pansir-se una cosa quan és masegada o assonada.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	morfir-se			haver-se morfit
gerundi	morfint-se			havent-se morfit
participi	morfit, morfida, morfits, morfides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em morfeixo	et morfeixes	es morfeix	ens morfim	us morfiu	es morfeixen
	em morfesc						bal
	em morfeixi						sept
	em morfisc	et morfixes	es morfix			es morfixen	occ
	em morfixo						n-occ
imperfet	em morfia	et morfies	es morfia	ens morfíem	us morfíeu	es morfien
passat simple	em morfí	et morfires	es morfí	ens morfírem	us morfíreu	es morfiren
futur	em morfiré	et morfiràs	es morfirà	ens morfirem	us morfireu	es morfiran
condicional	em morfiria	et morfiries	es morfiria	ens morfiríem	us morfiríeu	es morfirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em morfeixi	et morfeixis	es morfeixi	ens morfim	us morfiu	es morfeixin
	em morfisca	et morfisques	es morfisca			es morfisquen	occ
	em morfesqui	et morfesquis	es morfesqui	ens morfiguem	us morfigueu	es morfesquin	bal
imperfet	em morfís	et morfissis	es morfís	ens morfíssim	us morfíssiu	es morfissin
		et morfisses		ens morfíssem	us morfísseu	es morfissen
	em morfira	et morfires	es morfira	ens morfírem	us morfíreu	es morfiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	morfeix-te	morfeixi's	morfim-nos	morfiu-vos	morfeixin-se
	–		morfesqui's	morfiguem-nos		morfesquin-se	bal
	–	morfix-te	morfisca's			morfisquen-se	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... morfit
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... morfir
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... morfit
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... morfit
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... morfit
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... morfit
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... morfir
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... morfit
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... morfit
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... morfit
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: em morfeixo, es morfeix, ens morfim

Miscel·lània

• Anagrames: morfires, reformis, sofrirem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC