morfir-se


Català
Modifica

Oriental: central /murˈfir.sə/, balear /moɾ.fiɾˈsə/, /mur.firˈsə/
Occidental: nord-occidental /morˈfir.se/, valencià /moɾˈfiɾ.se/, /muɾˈfiɾ.se/
  • Rimes: -iɾse
  • Etimologia: Incerta, aparentment relacionat amb el francès antic morfir ‎(«pansir») i l’italià morfire ‎(«menjar»), potser d’un gòtic *murfen ‎(«rossegar»).
  • Anagrames: morfires, reformis, sofrirem

VerbModifica

mor·fir-se pron.

  1. Pansir-se una cosa quan és masegada o assonada.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: morfeixo, morfeix, morfim

Vegeu tambéModifica