Català
Modifica

Oriental: /ˈmɔ.sə/
Occidental: nord-occidental /ˈmɔ.sa/, valencià /ˈmɔ.sa/, /ˈmɔ.sɔ/
  • Rimes: -ɔsa
  • Etimologia: Derivat de mos.

NomModifica

mossa f. ‎(plural mosses)

  1. Tros de fusta trencat i separat d'un moble.
    Aquesta taula té una mossa.
  2. (septentrional) trespeus

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

mossa f. ‎(plural mosses)

  1. forma femenina de mosso

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Suec
Modifica

  • Pronúncia: /²ˈmɔsːa/
  • Etimologia: Del suec antic mos / mosi, cognat del danès mos, el noruec (bokmål i nynorsk) mose i l'islandès mosi. El mot escandinau prové del protogermànic *musą, com també el neerlandès mos, l'anglès moss i l'alt alemany Moos. En última instància, del protoindoeuropeu *mews- («mossa»), d'on també el llatí mūscus i el rus мох ‎(mokh), entre d'altres. El verb mossa és denominal.

NomModifica

mossa c.

  1. (botànica) molsa

DeclinacióModifica

Cas Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu mossa mossan mossor mossorna
Genitiu mossas mossans mossors mossornas

DerivatsModifica

VerbModifica

mossa ‎(present mossar, pretèrit mossade, supí mossat)

  1. (normalment reflexiu mossa sig) cobrir-se de molsa, ésser cobert per la molsa

Vegeu tambéModifica